Seminari de Vic

Durant més de 250 anys, el Seminari de Vic, sota l'estima, la protecció i la direcció dels bisbes de la diòcesi, ha estat al servei de la formació de generacions de joves d'arreu del bisbat, i a vegades de bisbats veïns.

Al llarg del segle XVIII i especialment durant tot el segle XIX, el Seminari es va convertir en el principal, i en alguns moments, únic espai de formació dels nois de la ciutat, de la comarca i de molts joves provinents de les parròquies de la diòcesi. A mitjan segle XIX, va superar els 1.200 estudiants. El Seminari acollia nois d'edats ben diverses que realitzaven estudis de primeres lletres, de gramàtica, de filosofia i, finalment, de teologia. La imatge irrepetible de l'abundor d'estudiants vestits amb capa i barret va donar peu a la coneguda tradició de l'Estudiant de Vic, format per uns joves que vivien en cases particulars de la ciutat i escampats per les masies de la Plana.

Va ser a les aules del Seminari que es formaren joves que van tenir una gran transcendència vital en la societat i en la història, la cultura i la llengua del nostre poble. Jacint Verdaguer, Jaume Collell, Narcís Verdaguer, Antoni M. Claret, Jaume Balmes, Marià Puigllat, Martí Genís, són una mostra selecta de la munió de persones que han viscut i projectat la seva vida tenint el Seminari com a punt inicial i vital de la seva formació.

L'actual edifici del Seminari, continuador de la tasca educativa, va ser inaugurat l'any 1949 i va continuar la seva tasa fins al 1968, en què el Seminari Major es traslladà a Barcelona. El Seminari Menor va perdurar fins al 1985. Després d'anys de transformacions i canvis, el Seminari de Vic continua sent un espai formatiu i de serveis obert a entitats i persones que creuen en la formació com a peça clau del canvi i la millora en la nostra societat.