Platja de Coma-ruga

Coma-ruga és una platja de moda, de referència a la Costa Daurada, amb una baixa densitat d'edificació, va sorgir al voltant d'un balneari, ja desaparegut. Té una platja familiar de 2.300 m de longitud que limita a llevant amb la platja de Sant Salvador de 2.900 m i a ponent amb la del Francàs de 1.800 m.

Per la seva ubicació, en una cruïlla de camins oberta al mar, històricament ha sigut un lloc de pas i punt de trobada de cultures, d’intercanvis comercials i de difusió d’idees. Des de l’inici del segle XX les seves platges són lloc d’estiueig de famílies dels voltants i de Barcelona, i a partir dels anys cinquanta Coma-ruga va viure una gran expansió del turisme amb l’arribada de visitants estrangers.

Tota aquesta activitat turística es basava en el model de sol i la platja. En els últims anys s’ha apostat per complementar aquest atractiu amb l’oferta cultural, el termalisme i la gastronomia. Per tant, avui dia Coma-ruga no només és apreciada per la seva platja sinó també per ser una vila termal que disposa d’un important patrimoni cultural i d’una cuina excel·lent.

PLATGES DE QUALITAT I SORRA FINA

La platja llueix la bandera blava des de 1988, un distintiu de prestigi internacional, i està reconeguda també mundialment amb la certificació integrada ISO 9001-14001 de qualitat i gestió mediambiental.

És una platja tranquil·la, de sorra fina i suau i aigües transparents, amb un alt percentatge de iode que fa que sigui especialment saludable. Per tot plegat constitueix un indret molt adequat per relaxar-se i prendre el sol, jugar amb la canalla i practicar esports nàutics.

La platja alberga la Reserva Marina de la Masia Blanca. Aquesta reserva marina està formada per una circumferència de 0,2 milles de diàmetre -anomenada reserva marina integral-, envoltada per una àrea de 0,6 milles -zona d’amortiment-. Es va crear davant la cala Berenguer per protegir uns fons rugosos, excepcionals en una àrea en què dominen les sorres i els fangs.

Aquests fons estan constituïts per barreres d’origen biològic (comunitats coral·lígenes), perpendiculars a la costa, al mig d’un fons sorrenc i una altra barrera de gran longitud que transcorre paral·lela a la línia de la costa i que està situada a la part més profunda de la reserva marina.

Hi abunden els prats d’una planta endèmica de la Mediterrània, la posidònia oceànica, que formen un laberint ric en espècies d’invertebrats (pops, sípies, nacres...) i vertebrats (molls, anfosos, orades i llobines, entre d’altres). Aquest relleu submarí ha afavorit l’establiment de diferents comunitats que s’intercalen, la qual cosa explica l’existència d’una gran diversitat biològica.

EL RIUET I L'ESTANY

El fons del Riuet està recobert de sorra de la platja aportada pel vent. L’intens corrent que presenta de forma constant impedeix que al llit del riu s’hi acumulin el llot i les algues. Per aquest motiu, el fons no és gens relliscós. Aquesta característica i la poca profunditat converteixen el Riuet en un lloc idoni perquè grans i petits hi practiquin activitats de balneoteràpia amb plena seguretat.

D’altra banda, tot i que l’Estany de Coma-ruga és un estany natural, va ser urbanitzat anys enrere i el fons va ser revestit de lloses artificials (entremig de les quals hi brolla també l’aigua) que estan recobertes de vegetació espontània, com algues i plantes fanerògames. Quant a la fauna de l’Estany i del Riuet, trobem molts peixos que no són objecte de pesca. Hi destaquen les espècies més comunes com ara carpes, llisses, anguiles i crustacis molt petits.

DECLARADA VIL·LA TERMAL EL 2004 PER LA FEDERACIÓ ESPANYOLA DE MUNICIPIS I PROVÍNCIES

La deu de l’Estany i el Riuet es troba a la platja de Coma-ruga. L’aigua de la deu neix en una surgència de roques calcàries del massís de Bonastre i descendeix a força profunditat per les falles que delimiten la fossa tectònica del Penedès, fins a arribar a Coma-ruga, on brolla espontàniament a la superfície. Actualment, tota la zona està urbanitzada. Antigament, però, aquest aflorament formava diversos estanys d’aigües termals tèbies; per això, aquest lloc s’anomenava calders.

Al segle XIX es descobrí que, d’aquesta deu, brollava una aigua amb propietats medicinals de temperatura constant entre 18ºC i 21ºC. Arran d’aquest descobriment, s’hi construí, als anys vint del segle XX, un luxós balneari, que significà l’inici de la urbanització del nucli de Coma-ruga.

Actualment, l’aigua de la deu està canalitzada fins a una font ornamental exterior, d’on passa a l’Estany i d’aquí al Riuet, que desemboca a la platja. Durant tot l’any és habitual veure persones de totes les edats prenent banys al Riuet per aprofitar-ne les propietats curatives.

AIGÜES CURATIVES AMB PROPIETATS TERAPÈUTIQUES

L’alta concentració de sals clorurades sòdiques que presenta aquesta aigua no la fa apta per a l’ús alimentari, però sí per a l’ús terapèutic extern. Fou declarada aigua mineromedicinal per dictamen de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona l’any 1892. El Dr August Pi Sunyer va determinar l’any 1919 que, per les seves propietats, caldria catalogar-la com a aigua termal clorurada alcalina, bromurada i gairebé isotònica.

Externament, està indicada en forma de banys per a tota classe de dolors articulars, ossis i reumàtics, i també en els processos inflamatoris, lumbàlgics i ciàtics. També facilita el guariment de patologies cutànies (psoriasi, èczemes, cicatrització de ferides, etc.), alhora que tonifica i relaxa el sistema nerviós.

Tenint en compte les característiques especials de la surgència d’aquesta aigua, les seves qualitats terapèutiques poden ser aplicades a la mateixa platja de Coma-ruga.

URBANITZACIÓ BRISAMAR

És el barri més característic. Està situat sobre una zona pantanosa i insalubre, que va ser dessecada per la companyia Brisamar S.A. durant la dècada dels quaranta. Va començar a construir-se el 1956 com a zona de cases unifamiliars d'alt nivell. Al centre de la urbanització hi ha un parc, el Parc dels Enamorats, ara plaça Catalunya.

Els edificis més característics de la urbanització Brisamar són:

- L'església de Sant Ramon Nonat (1956-1957). El retaule és un mosaic de 6,20 m. d'amplada per 7,80 m d'alçada, obra de l’artista Santiago Padrós.
- L'antiga Residència del Banc Hispano Americano, obra dels arquitectes bilbaïns Manuel Galíndez i José María Xapa Galíndez (1960), actualment convertida en hotel.
- El cinema-teatre Brisamar (1961), tancat des de 2012. Té a la façana dos mosaics, obra de Santiago Padrós.
- La Casa Neptú (1970), obra també de Santiago Padrós i casa seva. Està situada a la vora del mar i té en la façana un mosaic del propi Padrós.
- Vil·la Buenaventura (1933) glamorós palauet al passeig Marítim va ser la residència d’Andrés Trillas i avui és el restaurant Vil•la dels Àngels.
- Vil·la Ramona (1920) coneguda com la casa de la punxa també davant del mar.
- El Parc Tabaris, un centre d'atraccions i jocs per a nens situat al centre de Coma-ruga, al costat de l’estany, rep el nom del cabaret Tabarís de Buenos Aires, propietat d'Andrés Trillas. Durant diverses dècades, el Tabarís va ser una de les sales de festes més conegudes de Buenos Aires.
- Associació de Residents i Propietaris de Coma-ruga (1958) a l’avinguda Brisamar.

PORT ESPORTIU

El Port Esportiu va ser construït el 1976 sobre la pròpia platja, davant del nucli històric de la població. Presenta greus problemes d'acumulació de sediments a llevant i a ponent del port, per la qual cosa es fa necessari dragar periòdicament l'interior i les bocanes. El 2015 es va aprovar un pla per a la seva profunda remodelació, que culminarà el 2018. El concessionari del port fins 2035 és el Club Nàutic de Coma-ruga.

FESTES

- Les festes d'estiu de Coma-ruga tenen lloc a mitjans del mes d'agost, al voltant del dia 15, dia de la Verge d’Agost.
- La festa de Sant Ramon Nonat se celebra el 31 d'agost.

PERSONATGES IL·LUSTRES

- Juan Domingo Perón, l'expresident de la República Argentina es va allotjar amb Isabelita durant uns dies el 1964 en secret a Vil·la Buenaventura, propietat d'Andreu Trillas Bragulat. El 2015, el cineasta argentí Laureano Clavero va realitzar un documental sobre aquesta visita.
- Guillermo Grau Rifé (1917-1990), la seva Altesa Imperial el príncep Guillem III de Moctezuma deia ser descendent de l'últim emperador asteca. En el que ell anomenava "residència d'estiu de la corona asteca" a l'avinguda Brisamar organitzava sopars, exposicions i grans festes.
- Ramon Torras, el millor motorista espanyol de l'època, va morir el 1965 a l'estavellar-se contra un arbre durant una carrera a Coma-ruga, en un circuit que recorria la urbanització Brisamar.
- Juli Busquets, comandant de l’exèrcit i fundador de la Unió Militar Democràtica va celebrar a mitjans dels anys setanta algunes reunions de la organització.
- Antonio Barrera de Irimo (1929-2014), president de Telefónica (1965-69) i ministre d’Hisenda (1973-74) va estiuejar-hi gairebé tota la vida.
- Entre 1992 i 1993 un centenar de refugiats procedents de l'antiga Iugoslàvia es van allotjar a les instal·lacions de l'Alberg de Santa Maria del Mar, antigament residència d’estiu de la Caixa d’Estalvis de Saragossa, Aragó i Rioja.

ESCOLES

Fins l'any 1985 l'escola que hi havia a Coma-ruga encara tenia el nom de Col·legi Públic de l'Estació de Sant Vicenç de Calders, però a partir d'aquesta data es canvia per Col·legi Públic "Els Secallets", que ha estat l'única escola fins al curs 2007-2008, que es posà en funcionament el CEIP Pla de Mar.

L’escola bressol Vent de Migjorn (2009) al costat del Centre Cívic es va traslladar a la urbanització de Les Clotes a tocar de l’escola Pla de Mar l’any següent i ara es diu El Riuet.