Calçats Pijaume

Casa Piiaume va començar sent una espardenyeria fundada l'any 1875 per Vicenç Pijaume i Soler, a la Rambla de la Llibertat de Girona, l'establiment s'ha mantingut fins avui, on la quarta generació de la nissaga continuen venent una gran varietat d'espardenyes, sabates per a plantilles de mides amples i especials per a peus delicats i tota mena de calçat per a home i dona, de moda còmoda i actual.


Dos testimonis de precisió:
Can Pijaume de la Rambla era un dels establiments més populars de Girona; cronistes, periodistes i escriptors han parlat de la casa o dels seus estadants presentant-los com un cos animat al cor de la ciutat. En una crònica publicada a Presència el dia 1 de juliol del 1981, Manel Bonmatí i Romaguera, que en aquell moment era el periodista més vetarà de la ciutat, es podia llegir: “La nostra Devesa estava molt solitària i gairebé abandonada dels gironins. Únicament els diumenges d'estiu era utilitzada per a fer-hi algun concert de la ‘brillante Banda del Regimiento de Asia, número 55', o bé pels estudiants per anar a fer unes copes al quiosc del vell Clara, establert als voltants de l'entrada als jardins i que per un ralet et donava una orxata o bé una graciosa amb un parell d'olives. Si el dia era plujós, la nostra excursió es limitava a recórrer les muralles i baluards que hi havia als terrenys que avui ocupen el cine Albèniz i la casa de Correus. Allí hi havia l'avi Pijaume, corder d'aquell temps, enfeinat a fer els seus cordatges o bé els interminables cordills”.

La presència de la família Pijaume també era present en els jocs de nens, com Jaume Ministral i Macià, que vivia a la casa de sobre i el 21 de setembre del 1988 recordava al Diari de Girona: “Qualsevol alumne que hagi viscut les intenses jornades del pati del grup escolar en aquells anys trenta coneixerà la tècnica de fer ballar una baldufa: amb un cordill que en dèiem de piano i que anàvem a proveir a l'espardenyeria Pijaume de la rambla”.