Barri d'Horta

Horta és un barri del districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona.

El nom prové de la família Horta, que va ser propietària del territori des de l'any 1036 fins al 1260.

El primer document escrit en referència explícita a la parròquia de Sant Joan d'Orta data del 18 de març de 1095, i la primera església parroquial de Sant Joan d'Horta fou consagrada el 12 de juny de 1260.[1]

Habitada per nobles i mercaders des del segle XIV, Horta creix al voltant del monestir de la Vall d'Hebron. El període d'esplendor va arribar fins a finals del segle XVII. Es troba documentat per primer cop el 965, on s'esmenta la vall d'Horta. Antigament el barri fou el nucli principal del municipi independent d'Horta que corresponia si fa o no fa a l'actual districte d'Horta-Guinardó.

El creixement entre el segle XVI i segle XX fou a causa de l'abundància d'aigua que féu possible la instal·lació de nombroses bugaderies. La prosperitat de la zona també va créixer quan hi va arribar el tramvia l'any 1901. A la dècada de 1960 va arribar el metro (L5) a la plaça d'Eivissa, l'estació d'Horta.

Encara s'hi manté l'estructura del nucli antic al voltant de la Plaça d'Eivissa i té un eixample residencial.

Al barri també hi ha el Parc del Laberint d'Horta, que és el jardí més antic que es conserva en tota la ciutat. És un jardí neoclàssic que es va començar el 1794 en una finca dels marquesos d'Alfarràs.

A la vora del parc hi ha el velòdrom d'Horta, on es disputaren algunes proves dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992.