Arcàdia Cafè Cultural

Com dèiem ahir, avui no em surt protestar. Com dèiem ahir, avui el cos
em demana celebrar que tornem a fer el que més ens agrada. M'imagino
que això ens sol passar quan ens sorprenem a nosaltres mateixos fent
realitat el que tantes vegades hem somiat, allò del que tant hem
parlat, allò per que es hem barallat i tornat a barallar. Avui no em
surt protestar, em surt imaginar qui pot venir a tocar dijous que ve,
qui podria exposar el proper mes, qui actuarà la setmana vinent, quin
tema seria interessant tractar en la propera conferència, quina
entitat social estaria interessada a venir a explicar-nos quina és la
seva tasca (o quina és la seva raó de ser). Avui el que em demana el
cos és preguntar-me com puc ajudar a que tot vagi una mica millor. No
vull quedar-me només en la forma de les coses, vull saber perquè són
així. Senzillament vull posar a l'abast d'algú, un micròfon perquè
sigui qui sigui, ens emocioni.


Vivim temps convulsos. Uns temps en els quals és fàcil perdre la
il·lusió i les ganes de fer, ja no “les coses noves” si no
senzillament “les coses de sempre”. Tot sembla empènyer-nos a l'abisme
de la indiferència fins que algú, en algun lloc, en algun moment, diu
prou. I tot comença a rutllar. Pot ser un color, una veu, un acord,
una idea... I tot comença a posar-se a lloc. Tot torna a ser més clar.
Res torna a ser igual a la teva vida. La cultura pot canviar el món, o
senzillament pot arribar a canviar la teva vida.

Amb la meva ho va fer.


Tornem a obrir l' Arcàdia Cafè Cultural a Mataró.