A.E.i.G. Cal Met

Ja fa 46 anys, en un país no democràtic, reprimit i durament perseguit, els joves de Mollerussa no tenien cap lloc d’esbarjo pel seu temps lliure, cap lloc on poguessin expressar les seves inquietuts. En vista d’això, el 1970, uns quants joves que havien anat a les colònies que organitzava la parròquia, van decidir fer- hi alguna cosa, i van organitzar a La Salle, un seguit d’activitats extraescolars, teatre, escala en hi-fi, d’entre les quals destacava l’escoltisme. Els fundadors d’aquest moviment a la nostra ciutat, van ser en Miquel Garcia (també conegut com l’hermano Miguel), el Xavier Baiges com a cap d’agrupament, la Mercè París, el Josep M. Vilalta, la Núria Isanda, la Manoly Gonzalez i el Mn. Josep Malé com a consiliari. Amb ells nasqué l’Agrupament Escolta La Salle.

La política del franquisme, no veia amb bons ulls cap agrupació que no fos del “Frente de Juventudes”, però en el cas de l’escoltisme, el fet d’estar protegits pels bisbes catalans i estar sota l’ampar de l’esglèsia, feia que gaudissin de moltes llibertats que no haurien pogut tenir, com ara el simple fet de reunir-se o expressar la manera de pensar i de fer.

Tot plegat va començar amb els nois de La Salle per una banda, i les noies de les germanes Vedrunes per una altra, ja que en aquella època encara no existia la coeducació. Durant els tres primers anys d’existència, el escoltes van tenir com a punt de reunió una sala al Col·legi La Salle, però per raons d’espai, vinculació amb l’entitat, motius ideològics i polítics i alhora poder oferir l’entrada a la resta de la ciutat es van abandonar aquestes instal·lacions.

L’any 1973, l’agrupament es trasllada als baixos de l’esglèsia Parroquial, al familiar “Casal”. Al nou local, però, no hi havia lloc per a tothom i es van buscar edificis auxiliars. Així doncs, van servir de caus diverses cases de Mollerussa com ara Cal Pons, Cal Rengel, o Cal Cusiné fins establir com a local fix els baixos de l’esglèsia. El moviment estava molt ben vist per la gent del poble, ja que es coneixia com una educació cristiana i no només de lleure, fet que ajudava a l’arrelament de l’entitat a la ciutat.

Arriben anys de reformulament intern i de forjament d’una personalitat pròpia. El 1976 es comença a implantar l’escoltisme com a moviment coeducatiu, d’acord amb Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, ja que fins ara havien separat les branques femenines de les masculines. Va haver-hi molta polèmica amb aquesta decisió, ja que els pares no hi estaven d’acord. Abans del canvi de dirigents, la direcció de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya convoca una gran trobada de caps per impulsar el moviment i clarificar objectius. A partir d’aquí, es va establir una línia educativa en l’escoltisme.

El signe més important que reflecteix aquesta evolució és la seva nova identitat. Després d’anomenar-se durant uns anys “Agrupament Escolta La Salle”, es van decidir a buscar un nom vinculat a la proposta de la nostra vila. Es va trobar el renom d’un hostal on feien parada les diligències: “Cal-Met”. Fou aproximadament a l’any 1975.

Durant tots aquests anys, i fins avui els escoltes han realitzat diverses activitats I propostes per als joves de Mollerussa i comarca tot intentant inculcar els valors que van lligats amb el moviement escolta; l’esperit de servei, l’afany de descoberta, la solidaritat, la relació i protecció de l’entorn natural entre molts altres aspectes dels quals també cal fer referència la participació de l’Agrupament a diverses de les activitats que es realitzen a la ciutat de Mollerussa.