Les Amèriques

Història de “Les Amèriques”

La història de Les Amèriques és un història familiar.

Comença a principis del segle XX quan un germà del meu avi, Joan Jané, va creuar l’atlàntic per anar a fer les “Amèriques”. Era el fill primogènit d'una família de boters del carrer de la Plateria de L’Arboç, Joan Jané i Candida Roquer. El meu avi Marcel•lí Jané, veient que el seu germà gran havia anat a Amèrica a fer fortuna, va decidir crear un negoci de roba amb la seva mare i fer “les Amèriques” a l’Arboç, a l’antic local de boteria de la casa pairal de cal Molés al carrer Plateria número 11 de l’Arboç. Era l’any 1911.

Amb els anys, el negoci va anar creixent, i el Marcel•lí, un home molt emprenedor, va crear al costat de la botiga una banca arbocenca, la ” Banca Jané”, més tard associada amb el Sr. Cruixent esdevenint la “ Banca Jané Cruixent”. La banca va tancar als anys 20.
Al meu avi la botiga li va quedar petita i l’any 1922 es trasllada al carrer Major 43. Havia comprat la casa vella de “Cal Colomer“ on hi construir l’actual edifici de Les Amèriques.

Es va casar amb la Sra. Candida Samsó, tercera filla de la família que regentava el balneari Can Grau de Caldes de Montbui. Va comprar un camió que transformaria en un “camió/botiga” per fer de marxant als mercats i fires del Penedès i comarques veïnes. El camió va ser incautat l’any 1936 per l’exèrcit republicà durant la guerra civil.

Després de guerra, es va incorporar a la botiga el fill gran Josep Mª Jané Samsó, que es va casar l’any 1951 amb la Mercè Guasch Mayner, filla del Ramir de la botiga de queviures la “Modernista” de l’Arboç.

Com a regal de casament, la comunitat de Salesians de l’Arboç, va regalar al meu pare l’estàtua de Colom, que des de llavors presideix l’edifici. L’estàtua és una talla de fusta feta per l’escultor Rafael Haché l’any 1892 per presidir l’estant de Tabacs Gener durant la primera exposició universal de Barcelona al parc de la Ciutadella. Al acabar l’exposició l’estàtua la van portar al palau Gener de la rambla de l’Arboç i va romandre allà fins l’adquisició de l’edifici per part la comunitat de Salesians. Durant la guerra, el comitè de la FAI li va tallar el dit perquè saludés amb la salutació “obrera”. El dit actual és de l’any 1951 i el va fer el fuster arbocenc Ramon Vallverdú.

Els meus avis Marcel•lí i Càndida van morir, l’any 1954 i 1974 respectivament.

L’any 1979 em vaig incorporar a la botiga.

L’any 1982 van començar les obres d’ampliació de la botiga afegint les cases del carrer Missers 2 i 4. Durant les obres la botiga es va traslladar 2 anys al carrer major nº50. Aquest mateix 1982, es va incorporar a la botiga la meva esposa la llorencenca Montserrat Viñas Jané.

Els meus pares Mercè i Josep Mª van morir l’any 2008 i 2013 respectivament.

L’any 2011, la Generalitat de Catalunya va atorgar el reconeixement d’establiment centenari a “Les Amèriques”.

Josep Mª Jané Guasch