Malgrat que Mataró és una localitat on relativament sempre, especialment el segle passat, hi ha hagut molts professionals del Dret, cal reconèixer que aquests van tardar força a organitzar-se fins a aconseguir fundar un col·legi que els aglutinés: potser, el natural individualisme, que moltes vegades ha caracteritzat els mataronins, va frenar l’esperit corporatiu necessari per a constituir el col·legi, fins que això va ser entès com una cosa imprescindible per tothom.
Així va néixer, el 6 de maig de 1867, l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró, segons consta a l’arxiu del Col·legi. L’advocat més antic dels que exercien, Josep Boter i Llauder, a instància d’altres lletrats, va convocar els que tenien residència estable a la ciutat de Mataró perquè compareguessin el dia 9 d’aquell mes, a l’objecte d’establir el Col·legi.Conseqüentment, van reunir-se el referit dia 9 de maig, presidits pel Jutge de Primera Instància del partit Judicial, vint-i-tres lletrats mataronins que van acordar la fundació del Col·legi d’Advocats de Mataró, amb aquest senzill tràmit i el de participar-ho al Regent de l’Audiència.També va elegir-se la Junta de l’associació professional: foren designats per unanimitat: degà, Josep Boter i Llauder; diputat tresorer, Antoni Viada i Ramon; i secretari-comptador, Joan Cabañes i Rabasa. Va acordar-se, també, atendre el torn de defensor d’ofici i sufragar les despeses mitjançant els ingressos provinents d’una quota anyal i dels drets d’entrada al col·legi.