Castell del Rourell

Uns anys després d’haver expulsats els moros de la ciutat de Tarragona el 1129, el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, conjuntament amb l’arquebisbe de Tarragona, Bernat de Tort, van concedir el 1159 terres del Rourell al cavaller Berenguer de Molnells, amb el privilegi d’agafar aigua del riu que passava a la vora, el Francolí, i construir un molí, del qual encara es conserven les restes.
Aquest cavaller es va fer de l’orde del templers i va donar les seves propietats del Rourell a aquesta orde de cavalleria, i a partir d’aleshores va esdevenir un domini dels templers.
Uns anys més tard, abans que s’abolís l’orde a tot Europa, els templers van marxar del Rourell en vendre les seves possessions.
El Castell del Rourell va ser edificat per la família Plegamans, on abans hi havia hagut una masia, per defensar millor el territori. La primera propietària que apareix en un document escrit és Síbila, vídua de Guillem de Plegamans, el 1306.
El nostre avantpassat Salvador de Baldric i de Zaragoza, que va ser conseller de l’arxiduc Carles d’Austria i vivia en el poble veí del Morell, va comprar el castell el 1703.
Aleshores es castell estava bastant ruïnós i el van reconstruir ell i el seu fill.
D’aquella reconstrucció, que va posar de nou en peu l’edifici per esdevenir el centre d’una explotació agrària completa, destaquem com a principals canvis els balcons en la façana i la capella oratori. Els balcons són bastant habituals en els edificis construïts o rehabilitats en el segle XVIII, i se’n poden trobar molts exemples per tot Catalunya.
El castell va continuar en mons de la família Baldric fins a Albert Felip de Baldric i de Veciana, segon marqués de Vollgornera. Per part de la seva mare era descendent de la cèlebre família Veciana de Valls, que va formar el cos armat anomenat inicialment “Els Mossos d’en Veciana” que posteriorment es van denominar “Els Mossos d’Esquadra”, nom que encara es manté actualment.
Albert Felip de Baldric i Veciana, natural de Valls, va ser coronel de l’exèrcit i va lliurar en la Guerra de la Independència contra Napoleó.
Va ser diputat i senador per Tarragona i va arribar a ser ministre de Governació el 1833 sota el regnat d’Isabel II.
El retrat d’aquest important personatge de la família, còpia del que hi havia al Ministeri de Governació a Madrid, presideix la biblioteca del castell. El mateix retrat és també a l’Ajuntament de Valls, a la “Galeria de Vallencs Il·lustres”.
En morir sense successió el 1864, les seves propietats i títols nobiliaris van passar a la seva neboda Maria Antònia de Rubinat i de Bladric, que es va casar amb Ignasi de Balle i Cornejo.
Els seus descendents, la família de Balle, originaris de Flaçà, a Girona, marquesos de Vallgornera, en són els propietaris actuals.
De l’edifici del castell podem destacar com a principals tres característics i son els següents: El portal gòtic, les torres de defensa típiques del segle XIII, les sageteres per disparar fletxes, el bonic pati interior amb escales de pedra, les sales gòtiques, i diverses finestres gòtiques d’una o doble columna.
En la que anomenem planta noble destaquen el gran saló, l’oratori amb finestra gòtica i el saló blau de factura modernista.
Per la qualitat dels elements constructius i perquè és dels pocs castells de la comarca que en mantenen en peu i són habitables, el Castell del Rourell va ser declarat per la Generalitat el 1951 Bé d’Interès Cultural i figura, per tant, en el Catàleg del Patrimoni Cultural.
Eduardo de Balle Marquès de Vallgornera 25 de maig de 2006