Artana, la Porta d'Espadà - pàgina oficial

Artana és diversitat en tots els sentits.

Les roques que formen el seu territori, grises calcàries i rojos gresos, lluiten entre elles per imposar els seus colors i els de la vegetació que les cobreix.

Els densos boscos de pinastres i sureres saluden, des del seu verd i roig regne, a les carrasques i pins blancs que recuperen l'espai perdut durant segles de cultius.

Els orgullosos tarongerars deixen pas, des de la Plana a la Serra, a majestuoses garroferes i centenàries oliveres que han vist passar bona part dels esdeveniments viscuts per les diferents civilitzacions que van poblar aquestes terres.

Habitants neolítics, ibers i romans van treballar dur per dominar la natura d'Espadà, però van ser els musulmans -moriscos després- que ací van viure durant 900 anys, els que sens dubte ho van aconseguir. El perfecte aprofitament de l'aigua de la Serra va ser el seu millor llegat: basses, assuts, pous, aljubs, molins...

I fonts, moltes fonts s'estenen pel terme, la més famosa de les quals és la de la Baldriana, envasada amb el nom d’Orotana. La gent del poble beu d'ella igual que recorre els antics carrerons: pausadament, assaborint gota a gota el llegat cultural dels seus avantpassats, sabent-se la porta d'accés a un món de naturalesa salvatge i dilatada Història com és el Parc Natural de la Serra d’Espadà.